Qui té tasca, bé pot jeure, però en haver-la acabada, i si la hi donen sobrada, d’es braços s’ho ha de treure.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Feina
Puigpunyent - Galilea
214
III
Trinxet, trinxet, treu xuia, dóna-n’hi amb una guya. Encalça sa mareta, pebre de cirereta.
Es cavall diu a sa mula: -Demà me’n vaig a Ciutat: allà me daran bon blat i tu menjaràs cugula.
Ara som a sa penyota. ¿I que no hem de fumar mai? Refotna! Cap de carai! Du ses taleques, al•lota!.