D’es cap me’n vaig an es coll
cap avall per s’espinada
i, en venir que l’he acabada,
la desferm i li amoll.
Si dius que som vengut vespre,
és que en tu no tenc l’intent:
jo tenc més coneixement
en es peus, que tu a sa testa.
El Bon Jesuset petit
encara no caminava
i pa i penjoi demanava
i lo signava amb so dit.