Qui passa pena no planc, si lo que desitja alcança. Jo visc amb una esperança: que d’es trebai surt es guany.
Alegria i tristor
Sencelles
Na Xiroia, qualque dia feia miracles, germans: feia créixer es mitjans que en es convent hi havia.
Jo no som estat ditxós de dir-te una parauleta per aquesta finestreta. Mon cor ingrat, adiós!
Si noltros poríem fer ses coses dues vegades, no n’hi hauria d’errades: totes anirien bé.
