Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
i jo l'hi diré ben clar,
punt per punt tal com m’ho sent.
Estimat, pena me dau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.