Altres cançons relacionades
Jo em passeig fent sa miloca
dins una manta abossat
i vénc de comprar tabac
recorters, ben armassat,
i llavò, un poc de pota.
Si trobau que segam poc,
l’amo, no ens torneu llogar:
jo no me vui afanyar
ni ací ni a altre lloc.
Vós sou l’estelet brillant
descobert d’ennigulada,
qui, com ve de matinada,
els seus raigs van augmentant;
jo, per esser-vos davant,
careta de diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.
Tradicionari de Mallorca
