Que té de manya es ferrer
de picar damunt s’encruia!
Encara que es vei no ho vuia,
’ximateix m’hi casaré.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llubí
1666
III
A la vila hi ha gent noble;
jo ho sé, perque hi som estat.
En Rasca va fer un gelat
i envenenà tot es poble.
Sa moixa de Son Ordines
va botar dins Solleric
i se va menjar un cabrit,
un gall i setze gallines.
Però sa de Son Catlar
va esser més anomenada:
s’acabà amb una panxada
set bous i un cavall pare,
dotze egos i un gorà.
En aqueix carrer d’es Born
jo l’he d’arribar a enfondir
de tant d’anar i venir
de can Damià d’es Forn.