¿Això és Na Carriona
que balla tan generós?
Si jo el Rei d’Espanya fos,
li daria sa corona.

Com veig que del vostro cos
no n’hauré cosa ninguna!
Som perseguit de Fortuna
com un enterro de plors.

El rei n’ha fetes fer crides; viva l’amor!
Crides n’ha fetes fer. Que viva l’oranger!
Que tots los més galants homos a la guerra n’han d’aner.
I don Juan del Vilatge diuen que ha d’esser el primer.
Jo que tenc la muier jove, ¿ane qui la deixaré?
La deixaré a mumare, que la’m guardarà més bé.
-No li faceu fer cap feina, només cosir i broder;
no li faceu treure l’aigo amb ses gerres d’es gerrer;
amb so poalet de plata que aposta li vaig fer fer.-
Del cap de les set setmanes, porquerola la va fer;
del cap de los siete años, va venir un cavaller.
-¿Vols-me dir, tu, porquerola, de qui és aquest terrer?
-De don Juan del Vilatge; jo som la seva muier.
-¿De qui són els porcs, porquerola, que tu los guardes tan bé?
-De don Juan del Vilatge, Déu lo torn prest, si convé.
¿Vols-me dir tu, porquerola, què te donen per comer?
-Un bocinet de pa d’ordi que encara no em basta bé.
-¿Vols me dir tu, porquerola, què te donen per bever?
-Un poquet d’aigo de bassa, que encara no em basta bé.
-Aplega es porcs, porquerola, que és hora de retirer.
-Set fuades tenc a tasca i un feix de llenya a fer.
Se destira de l’espasa i es feix de llenya li fé.
i a ses anques d’es cavall es feix de llenya dugué.
-¿Me vols dir tu, porquerola, casa a on fan d’hostaler?
-Ca don Juan del Vilatge un temps hi solien fer.
-Me vols dir, tu, hostalera, anit amb qui soparé?
-Soparà amb la meva fia, perquè la hi comportaré.
-¿Me vols dir, tu hostalera, anit ambe qui jauré?
-Dormirà amb la porquerola, que n’ès bona de ginyer.
-Set anys ha que no tenc homo, anit tampoc ne tendré.-
L’agafa per la mà blanca, dins la cambra la dugué:
-Catalina, Catalina, tu n’ets la meva muier.
Demà dematí sa mare ben prest la va desperter;
-Aixeca’t, bruta, malvada, que has dormit amb cavaller!
Aixeca’t, bruta, malvada, que es porcs ja van pel carrer!
-Que s’aixec la seva filla, qu ejo no ho comportaré.
I si no fósseu mumare, de vós faria un cenrer
i dalt la muntanya més alta allà el ’niria a venter!-
Que vivo vivo, que vivo l’oranger!