Quan vaig prendre una escarada
de l’amo de Son Crespí,
tothom me deia: -Martí,
¿pensaràs en Na Macada?
-Ella és lletja i malcarada
i mala de pujar-hí.
Na Roegona va dir
an es seus enamorats:
-¿Vos heu de fer uns solapats?
si los voleu dur ajustats,
los m’haureu de donar a mi,
que es sastres de per aquí
no saben fer traus cairats.
Tu em demostraves s’amor
com fadrines hi hagués,
i em deies, de més a més:
-No tengues por de guerrers,
que de mi seràs senyor.-
Jo feia de pescador
i un altre agafava es peix.