Un dia em vaig devertir escoltant aquestes cobles;
per qui les voldrà sentir, no hi valdran duros ni dobles.

-¿No hi hauría cap molí que molgués de tota cosa,
me moldria els meus pecats, jo qui som tan pecadora?
-Ja vendreu Divendres Sant, dematí, a primera hora,
qui el meu Fill estarà en creu i tots los pecats perdona.
La creu serà lo molí i les espines la mola.
Amb la llança del costat caurà la farina bona.
La farina que caurà serà la sang preciosa.
L’homo qui la se beurà rebrà l’hòstia amorosa,
i la sang que en vessarà donarà la vida nova.
No en menjaran los jueus , d’aquesta pasta tan bona,
però sí los cristians, els qui duen vida bona.

Com me’n vaig, diu sa bribona:
-¿Quan tornaràs, estimat?-
Si no surt tan aviat,
amb ses portes m’esgarrona!

El pobre soldat està,
com li passen la revista,
uis baixos i cara trista,
amb so fusell en sa mà.