Ciutadà, ciutadanet,
si ho `guesses pogut pensar
que no veuries ballar
dins Sineu N’Agostinet!

Un homo vei se’n va anar,
que en aquest món no menjava,
i s’acabà una panxada
tota de carn aguiada
i cent corteres de pa;
i de vi se va acabar
una bóta congrenyada,
i d’arròs una barcada,
i no es pogué assaciar.

Bon dia, l’amo En Rafel,
i vós, Madò Catalina;
venim a veure sa nina
que us ha enviat Déu del cel.