-Què has de fer de bravejar!
Tanmateix no t’està bé!
¿Qui és aquell qui, quan visqué,
se morí i no nasqué
i sa mare el se menjà?
-Encara que molt poc sé,
germà, vos vui contestar:
Adam morí i no nasqué,
i sa mare el se menjà.
Sa mare era la terra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
167
II
Sa fauç i dos canons bons
vaig deixar dalt una garba.
Gloriosa Santa Bàrbara,
guardau-mos de llamps i trons.
Al fi de la mitjanit
volgué néixer el Rei del cel
al mig del cor de l’hivern,
tremolant i fora abric.
Com jo t’hauré acceptat,
ja quedaràs a ca meva;
jo seré sa dona teva
per tota una eternidat.