Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.

Em pensava, essent fadrí,
que la’m 'cabaria tota;
i ara jec ran de sa bóta
destapada, i no bec vi.

Adiós vos vaig jo dir,
adiós, i no gosava;
Això era que jo estava,
garrida, per a morir.