Jo sé llegir lo que escric;
de los meus mals som el metge;
si dius que som pobra i lletja,
ja ho ets tu, guapo i ric.

Tenc sa dona, ¿que no ho creis?,
que me té desesperat!
Du es senyoriu aferrat
fins a s’arrel d’es cabeis.

Cansada estic de dir-tè
si per mi no hi ha remei;
si no hi has pensat, pense-hi:
mal fas d’entretenir-mè.