Dues amigues sens fi,
com jo i tu, no n’hi ha hagudes.
Si no mos morim ningunes,
¿qui mos porà departir?
Miquel de la mel,
de la xuia pelada.
Com ta mare fa bugada,
dins una olla foradada,
i tot es lleixiu li cau.
Si vós penàsseu per mi,
jo vos alleugeraria;
ara penau, vida mia,
penau, i no sé per qui.