A quinze d’agost ’niré
a Lluc, a sa Santa,
perque m’han dit que té tanta
potestat que Déu li dóna.
Donau-mos una corona
de virtut i gran bellesa.
An es cor, dau-me puresa,
an ets uis, modestidat,
a sa llengo, hermosura,
an es vestit, compostura,
i en tot, santedat.

Sa meva al•lota és passada
i sols m’ha dit “adiós”.
Voldria fos mossegada
d’un ca de bou rabiós!

En passar p’es Carrer Nou,
jo sempre hi pas vora vora.
Envit i truc i val nou!
La resta flors i joc fora!