-Catalineta, ¿on vas?
-A s’hort a dur sa manteta
d’endiana petiteta;
en venir ja la veuràs.
- No hi vagis, Catalineta,
que ja no la hi trobaràs.
¿Saps a on la trobaràs?
A davall una roqueta.
No et casis amb En Tomàs,
que et diran Na Tomasseta.-
Na Catalina Beneta
s’és casada amb En Tomàs.
Sí que és estat un bon pas:
li diuen Na tOmasseta!
Sa mantetea li va caure
i En Tomàs la hi va coir:
-Adiós, Catalineta,
jo me’n vaig a Porto- Pi,
de Porto-Pi a València,
i de València a Ciutat.
Te duré unes faldetes
i un davantal encarnat.
Viag tobar un bou gelat
i una somereta rossa,
un porc que feia farina,
un ca qui guardava vinya,
un porcellí qui grunyia
i una lloca amb sos pollets,
que no hi veia de s’ui dret,
i li va pegar a s’esquerre.
No veure sol ni terra
i va fer quec-que- re-quec!

Un dia devora es foc
es faldons m’apedaçava;
un pam i mig me mancava
i hi vaig ruar un poc.

Amb Vós me confés, Senyor,
perque sou la Veritat;
de lo que he fet i pensat,
de tot vos deman perdó.
Misericòrdi’,Senyor!
Me pesa d’haver pecat;
teniu de mi piedat;
sens Vós no puc haver bé,
sens Vós no puc haver gràcia,
que tant l’he de menester.