Si m’havia de casar
ambe qui no tenc quimera,
me’n prendria com Sant Pere,
que se va fer canalera
a los seus uis, de plorar.

Sant Antoni d’es Fangar,
no estigueu arraconat;
sortiu enmig d’es rotlat,
que es “molts anys” vos volem dar.

Ja li diràs que he rebut
es ramell amb alegria,
però més m’estimaria,
qui l’ha enviat, fos vengut.