Jo voldria esser oronella
a s’entrada de s’estiu,
i me’n ‘niria a fer es niu
dalt sa finestra d’Hortella.
Quan jo veig aqueixes flors
que ses fadrines se compren,
casi casi me corrompen
totes ses venes d’es cos.
Un vespre de llamps i trons
ses cabres van erugades.
A tu ses males passades
te pareixen tractos bons.