Festejava d’amagat
ses vegades que poria.
Per privar-me s’alegria,
la m’han passada a Ciutat.
Sa meva amor, per ventura,
deu anar de vega i riu,
i jo tenc d’estar catiu
a damunt es puig de Cura.
–Es beure no m’assacia
ni es menjar no em fa profit
ni puc dormir de nit
ni puc descansar de dia.
–He perduda s’alegria
com un malalt dins es llit
d’ençà que apartat estic
de sa teva companyia.