Com a Lluc vàreu anar,
jo estava malalt dins Selva;
tot d’una que vos vaig veure,
bona i sana vaig quedar.
Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Mu mare ja m’avisava
que no el volgués d’Alaró
i jo anava a cercar-ló
de sa soca on cavava.