Quan s’al•lota se morí,
jo era a pescar de canya.
Un amic meu va dir:
-Baltasar, ¿què fas aquí,
i han d’enterrar Na Guganya?-
Jo ja vaig esser partit,
corrents, com un ca llebrer.
Com vaig esser an Es Pujols,
que vaig sentir repicar:
-Ara duen a enterrar
sa prenda d’es meu consol;-
Com vaig arribar a ca meva:
-Treis-me es vestit de dol,
que a s’enterro tenc d’anar.-
Ja la treuen de ca seva
i le duen a enterrar.
Sa mare la va besar:
-Adiós, fieta meva,
aquesta hermosura teva
pols i cendra ha de tornar!-
Com fórem enmig de plaça,
jo me vaig posar a resar;
tot es camí d’es fossar,
una salve a cada passa,
i usant d’aquesta traça,
al punt arribàrem allà.
I quan vàrem arribar,
que en vaig descobrir sa fossa,
foren ses penes més grosses:
ja l’havien d’enterrar!
Jo mateix li vaig llevar
coixineres i llençol,
i això em serví de consol,
es porer-la arreglar
Com ella va estar arreglada,
la vaig ‘cabar de servir
i a sullanos jo vag dir:
-Ara, està enterrada aquí
sa prenda d’es meu consol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Narratives
Inca
Assonant
50
IV
Un marxando d’Alaró
tot carregat d’embarassos,
sols dir: -Dones, treis pedaços,
baratau-los amb sabó.
-Dime, ¿dónde está el camino para ir a la ciudad?
-Oh, senyor, vostè el deixa a l’altra part del costat!
-¿Sabes tu, zagala hermosa, que me has llegado a gustar?
-Oh, senyor, som la pastora que guarda aquest bestiar!
-Yo quisiera en tu rebaño como corderito entrar.
-Oh, senyor, en la meva guarda, no hi poren entrar galants.
-Vámonos al bosque, niña, a la sombra disfrutar.
-No hi vui anar, que no em mengin los ferosos animals.
-Vamos a la playa, niña, allí nadie nos verá.
-Les parets tenen oreies i els aucells ho cantaran.
-Si lo haces de esta manera, doncella te quedarás.
-Oh, senyor, si muir fadrina, corona me posaran.
--El arbol que no hace fruto Dios lo manda castigar.
-Tambe mana que castiguin el qui menja fruit privat.
An els Angels vaig anar,
i a res vaig tenir empriu.
Cada dissabte veniu
a Son Panxeta, p’es pa.