Quan los meus ossos seran
mig podrits dins el fossar,
en sentir-te anomenar
encara s’alegraran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Alegria, Anatomia, Estimació i afecte, Fets meravellosos o màgics, Mort
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
255
Volum
I
Núm de pàgina
45
Altres cançons relacionades
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.
Gabriel, Gabrielet,
mirai de la meva vista:
fe’t a comptes si estic trista,
no puc viure en no veure’t.
Jo ja et volia, estimat,
emperò no dic a on:
a’s cap d’allà d’aquest món,
a unes forques penjat,
i es cos esquarterat,
i es budells a un torn.
Tradicionari de Mallorca
