Quan li veu es rebosillo
tan lluent i tan planxat,
ja conversa li ha armat,
i ella riu amb so currillo.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Alegria, Bellesa, Complements, Desig, Festeig, Indumentària i estètica, Passió i enamorament, Peces de roba, Sentiments, valors i actituds de l'individu, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3203
Volum
I
Núm de pàgina
189
Interpretació
El jove queda embadalit per la bellesa que desprèn una l’al·lota amb el seu rebosillo lluent i tan ben posat.
No dubta gens d’acostar-se a ella i donar-li conversa… I l’al·lota s’hi troba a gust conversant amb ell; no fan més que riure plegats!
Altres cançons relacionades
Deixa’m tocar es rebosillo,
veuràs si m’alegraré.
Jo tenc un aubercoquer
que fa aubercocs de marvivo.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Tradicionari de Mallorca
