Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Més informació
Classificació
Vària
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Tal dia farà un any
que la tenia per meva,
i la vaig tornar a ca seva
sense rebre ningun dany.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Es dissabte, en arribar
que és es dia pagador,
pagarà Nostro Senyor
qui per Ell vol trebaiar.
Tradicionari de Mallorca
