Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
22
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Alça ets uis, prenda garrida;
no els alcis per mirar-mè;
alça-los per prendre pler
de veure finir ma vida.
¿A Son Cotoner, estimada,
vos heu llogada a coir?
A l’amo encara he de dir
que us esborr, si us té assentada.
Per fer retxa i per fer vasa
vaig sortir del meu estat
escampant per sa Porrassa
lo que havia replegat.
Tradicionari de Mallorca
