Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Puigpunyent - Galilea
Rima
Assonant
Núm de glosa
50
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Si jo amb empenyos poria
treure mon bé de soldat,
si no bastava a Ciutat,
fora Mallorca aniria.
Qui mira, al cap i a la fi,
se lleva es mal pensaments.
“Cada cosa en es seu temps”:
fa estona que ho sent a dir.
Fadrins, fadrina que té
mostatxos, no la vulgueu,
que, com vos ne temereu,
tendrà compte amb so barber.
Tradicionari de Mallorca
