Quan jo era porqueret que guardava p’es camins, feia voreres endins i jamai duia barret.
Porquers
Sineu
Si vós penàsseu per mi, jo vos alleugeraria; ara penau, vida mia, penau, i no sé per qui.
Si havia d’escriure es bé que vui a Na Catalina, es molins que fan farina haurien de fer paper.
Solleric i Oli-clar i i llavò sa Font Figuera tenen ses dones a espera: que hi vagi qui hi vulgui anar!