Adiós, Pepeta Clara;
si te’n vas de Llucmajor,
comana’t an el Senyor
i an En Verga, que és ton pare.
Oh carrer de ma alegria!
Si no ho ets, ho ets estat.
Com jo estava enamorat,
d’un cap a s’altre corria.
Totes ses rels d’una mata
he de dur a ca s’argenter
per veure si em voldrà fer
unes sivelles de plata.