Jo te tenc de donar balze,
mel i sucre, per menjar;
si m’atur de conversar,
es veinats ne seran causa.
Era es dilluns de Sant Pere
que em vaig posar a teixir,
i es mestre me va dir:
Si no aprens de fer-ho així,
te’n podràs tornar a ca teva.
¿Vols que et mostr de festejar?
Jo judic que n’aprendràs.
A dins ca seva entraràs
i es bon vespre els has de dar.
-Bon vespre. -¿Que ja te’n véns?
-¿Què hi ha de nou per aquí?
-No res he sentit a dir.
Jo crec que tot és d’un temps.-
Sa mare li dóna uiada:
-Tu et cansaràs d’estar dret;
jas, vet aquí un banquet;
seu, si no ets de passada.