Quan era davant ’Lacant, es vent a ratxes venia, i es llaüt que les prenia com a verguetes de llamp.
Llaüts
Alcúdia
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai! Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ena! Si vós no em donàsseu pena, jo no penaria mai.
Es vespre me n’he d’anar perque un altra feina em toca, que tenc posada una lloca i l’hauré d’anar a llevar.
Sa fura replegadora només cerca replegar. De tan vaga que serà, mos sortirà caçadora.
