Qualsevol escorxador, quan s’ha rentades ses mans, ja pot menjar amb capellans i amb qualsevol senyor. Garrideta, i tu no, sa teva xuia fa olor: revé cada sis, set anys.
Satíriques
Sant Joan
Madò Bet, s’altra diassa, tot lo dia va plorar perque no pogué aficar es cap dins sa carabassa.
Mon avi, vós ja sou vei i teniu l’art perillós; seria bo excorxar-vós i fer varques de sa pell.
Pels Àngels vaig anar a Petra per un jubileu guanyar i me vaig enamorar de vós, roseta perfeta.
