Puriol i peu-de-Crist
són qui m’embossen s’arada;
a sa meva enamorada
la conec amb so trepig.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Eines medi rural, feinejar, Feines medi rural, Festeig, Herbes, Plantes, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3200
Volum
I
Núm de pàgina
189
Interpretació
A vegades hi ha manca de sentit entre versos per falta d’il·lació.
En aquest cas els dos primers versos expliquen com les herbes no permeten passar bé l’arada.
En els dos següents; l’estimat descriu com només amb la forma de trepitjar que té una dona pot reconèixer si es tracta de la seva enamorada.
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Tradicionari de Mallorca
