En venir devers migdia
don una uiada an es sol
i dic mirant es reol:
-Déu meu, jo ja dinaria.
¿Que no en `vies menjat mai,
d’estiregassons amb xuia?
Sa meva guerrera duia
virons per s’arromangai.
Com aneu a Son Mieres,
aquell bocí d’En Cordat,
caminau ben aviat
fins que n’hàgeu arribat
dins es lloc de Son Mieres.
Digau a ses amitgeres,
madones joves i véies:
-¿L’amo, aiximateix hi cap?