A la mar vull fer goret
i a les ones civada,
i en el camp de mes amors
hi vui xeixa recolada.
Dia vint de juriol
se morí Na Volandina,
i va deixar una nina
i es marit sense consol,
i sa mare qui du dol
i en durà tota la vida.
¿Saps què em va dir sa poblera
quan li vaig demanar es vel?
-Si no en tens de teu, comprè’n;
si no el pagues, vés a espera.