Primer solen fer terrossos
i llavò es formiguer.
Si guanyes anit, diré
que es pèndol del món se fa trossos.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fer formiguers
Selva - Biniamar
435
II
Un reïm de catorze roves
va madurar un borró;
ja ho pot dir mon companyó,
qui va dur, per taiar-ló,
vint-i quatre destrals noves.
Jo voldria esser noguer
per fer ombra a lo teu cos;
voldria tornar més gros
per més ombra porer fer.
A migdia tothom dina
i jo encara no he dinat:
una estona he esterrossat
i s’altre he guardat sa nina.