Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
i solen quedar en blanc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sineu
Bellesa, Festeig, Ironia
7a7b7a7b
Mixta
4
4684
I
273
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Aubercocs, cireres,
figues paratjals.
Ses al•lotes guapes
van a dos reals.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.