A Capdepera,
una n’hi ha
qui cada dia
va a confessar.
Ella fa veure
que hi va per Déu,
i hi va per veure
s’estimat seu.
Li dóna consol,
li tira polvos
davall es llençol.
Davall es llençol,
li varen trobar
unes beaces
i un aubardà.
Sou Margalida de nom
i Sureda de llinatge;
hermosa com una imatge,
feis enamorar tothom.
Son Sureda sempre plora
quan veu es bruixot que ve:
de dins un clot d’ametler
va treure En Valent defora.