Sa formiga experimenta
es punt d’un homo casat:
en s’estiu replega es blat
i en s’hivern se n’alimenta.
Voldria tenir es sentit
tres pics més llarg que sa vista;
vida trista, vida trista,
vida trista: ja ho he dit.
D’allà sa porta d’es Moll
fa centinel•la el meu bé;
du beca de granader
i fusell el du an es coll.