Afanya’t a espigolar,
lleva’t sa mà d’es genoi,
no te mengis es rostoi:
l’amo el vol p’es bestiar.
Jo voldria qué plogués
quatre mesos ensaimades
i altres quatre de panades
i taleques de doblers,
bótes de vi p’es carrers
i al•lotes agraciades,
bons flocs i bones macades;
¿i encara en voleu més?
En sentir coure que ve,
si dorm, ja estic desxondida:
ses claus de la meva vida
les vaig dar a un traginer.