Polida, cara de ca,
blanca com la xemeneia!
Tu tens cara de moneia.
Ditxós qui no et comprarà!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sóller
Animals, Befa, Ironia
7a7b7b7a
Assonant
4
4682
I
273
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Tu maneges es punts alts,
però no te’n saps valer.
Si t’havia de voler,
més m’estimaria esser
gobi d’abeurar animals.
Si vas devers Son Espès,
no t’hi infundis molt, per ara;
bruta era prou sa mare,
i sa fia també ho ès.