Sa prenda que més estim,
a Ciutat la m’han posada.
Verge del cel coronada,
a vós la vos encamín.
Quan vaig entrar dins Ciutat,
corromput de fesomia,
la gent que me coneixia:
Miquel Tubet, ¿què és estat?
-És que a la vila he deixat
aquell cosset tan amat
de na Juana Maria.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.