Jo sempre redol de bolla
per amunt i per avall;
a posta he venut es gall
per haver-les amb sa polla.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Quan jo era porqueret
que guardava p’es camins,
feia voreres endins
i jamai duia barret.