Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.

Tens raó; beure i menjar
és lo que hem de pensar més,
i tenir molts de doblers
i en es reol molt de pa.

Na Polla, la veciada,
jo li conec es seu mal:
diu que vol dur davantal,
perque cànyom fa criada.