Alegre és es Puig Moltó
des que hi tenc s’enamorada:
darrere, bona mirada,
però davant és millor.
Qui vol anar a Son Pistola,
que procur dur es garrons nets
i es calçons ben condrets,
coll postís i punys estrets
i corbata i tovaiola.
Tenc sa vista que em fa mal
de mirar dins sa badia.
Oh, Joan! Da’m alegria!
Dóna remei a mon mal!