Es coneixedor, estimada,
que an es soldats voleu bé:
anau de corter en corter
a veure qual és que té
sa cara més ben posada.
M’agrades que no té fi,
però no ho sé demostrar;
jo no som com tants n’hi ha,
parolers, que ho saben dir.
Un roseret me deixares
per recordança d'amor;
ses llàgrimes que em costares
bastaren per regar-ló.