Petiteta i gaiardeta, a los meus uis ho sou més quan vos veig amb sos paners: -Cama-rotges, cireretes!
Cama-rotges
Artà
Quan sent aquest fabiol que toca de nit i dia, a veure’t de prop ‘niria; però mu mare no ho vol.
Encara que festeig prop, tenc s’amor posada lluny. A dins mon cor tenc un foc que crema i no fa fum.
De vengudes i anades en fan tots es mercaders, apredegar es tarongers i tomar-los ses tanyades.
