Petita l’han casada, no es sap calçar ni vestir.
L’han enviadaa dur aigo en bon dilluns dematí.
L’han encativada moros en el Pou del Torrentí.
Son marit, qui sent tal nova, s’és vestit de pelegrí
per anar de porta en porta : -Una caritat per mi!
-¿Qué és això, Escrivaneta? ¿Qué és això que sent aquí?
-Senyor Rei, és un pobre homo, tot vestit de pelegrí,
que caritat em demana, i n’he de mester per mi!
-Fé’l pujar, Escrivaneta, i berenarà un bocí;
en les mans dóna-li aigo amb lo pitxeret d’or fi.-
Mentres les mans se rentava, l’anell del dit li botí.
-¿Què és això, Escrivaneta? ¿Què és això que veig lluir?
-L’anell de mon desposoris, de vostè, també de mi.
-Baixa, baixa, Escrivaneta; de pressa vés-lo a coir.-
Mentres que l’anell coïa, ells pactaren de fugir.
El Rei se posa a cavall per anar-la a perseguir.
Quan són en el Pont de Vidre, el pont se va migpartir.
-En bona hora, Escrivaneta; en mala hora, pelegrí!
La camia que tu portes cent escuts me costa a mi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amor fidel
Artà
Assonant
23
IV
Quin solei tan emplomat
cau damunt s’esquena meva!
Bartomeu, damunt sa teva,
Déu, ¿que se n'és descuidat?
-Mare de Déu, ¿on anau? ¿on anau tan afanada?
-M´he de posar en camí, que una dona me demana .
-Mare de Déu, no hi aneu, que aquella dona us ha errada.
-Cada vespre o dematí ella el Rosari em passava.
I ara ha parit un infant més garrit que l’aigo clara.
L’anirem a batiar a la font de Santa Clara.
-¿Qui seran els seus padrins? ¿Qui li farà de comare?
-El padrí és Sant Francesc, sa padrina Santa Clara;
qui el durà a batiar serà la Verge Sagrada.
-¿Què tirarem pel bateig? –Un pinyó i una avellana.
Els pinyons són pels minyons, vellanes per les comares.
¿Què hem de fer de sa galania,
germans meus, si no du pa,
i llavò no sap posar
un pedaç a sa camia?