Petita com olivó era, i no augmentava. Tant com l’abre s’amarava, ella cobrava verdor.
Oliveres i olives
Sant Joan
Adiós, amor amada! Adiós, amor volguda! Que per una sola errada ja m’hages desconeguda!
S’ase d’Es Pujol ja plora; ja ho diu En Llorenç Pagès: s’anar a Felanitx no és res, però a Ciutat és enfora.
Pes camí de Son Doblons vaig esquinçar ses sabates. Jo et duc comandacions d’una jove de Son Mates.
