Desditxada la poncella
que la tiren per sa pols!
Sa meva al•lota en vol molts,
i són molts que es riuen d’ella.
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
-A mi no em lleva ni em dóna
que tu sies capellà.
-Amor, no cal tremolar:
jo encara no duc corona.