Dalt es Puig de Galatzó
s’hi solen fer bones vaumes.
No me digueu mal d’es Jaumes,
perque los tenc passió.

Un dia ben dematí,
devers les deu,
vaig sentir un gros remeu
o so de flauta.
Jo vaig sortir amb sa beca alta
i s’estirapeu.
Me pos just davant la Seu
de Sant Magí,
i al punt vaig veure venir
gran quadrillada:
una grossa tracalada
o processó.
Darrere hi ’nava es penó
d’es taconers
amb cinc cavalls cotoners
i sis mussols.
I a darrere En Robacols
i dos cappares.
Seguien-se es confrares
d’es seus oficis,
un regiment de milicis
de cos present.
Seguien molta de gent
com gats i rates;
un carro ple de patates,
dos de castanyes.
Sis obrers amb dues canyes
just com a pins.
En Mosson amb uns xoquins
i dos barbers,
dos ases de femeters
i un d’En Guixer,
una abeia amb un paner
ben abrigada,
una moneia escoada
i un alocorn.
Venia tocant un corn
una vedella,
un coc amb una gran pella
ben perfumada.
També sa jaia serrada
i En Massot,
un traginer de garrot
i En Capa-Blava,
un cavallvri qui es bolcava
a cada passa,
i llavò es Jai Llampassa
amb so peu mengo,
i, a darrere, dengo-dengo,
venia En Noles
qui tocava unes maçoles
amb cascavells.
Un exèrcit d’estornells
llaò venien.
Dotze ties los seguien
sense nebots;
set beates qui fent rots
espirituals,
perderen tots es quiexals
passant rosaris.
Vint-i-quatre estrafolaris
després se’n venen
cuidant-se d’es qui pretenen;
un gros gorà,
un reverend escrivà
i dos boters,
i vint-i-cinc mil forners
i un notari;
amb sos pots un potecari
i el sen Pau.
Molts d’a•lots vestits de blau
fan cabrioles
i repiquen castanyoles
deu geperuts.
Canten vint-i-quatre muts
re-mi-fa-sol,
lo que escoltava un mussol
i quatre sords,
perseguits de deu mil tords
i dues egos.
Més de deu millons de cegos
tot ho guiaven,
i altres tants s’ho miraven
just davant mi.
Vegent-ho parat així,
tant d’esbordell,
vaig cridar: -Fora capell!
fora emblavins!-
Tothom prengué ets atapins
i jo també.
I aquí tot finí també,
tot s’espargí.
I no digau
que tot és re-ta-plau-plau,
i no és per riure.
Que no es muira qui vol riure.
Tot ja està dit.
Idò, germans, bona nit!

Una mala llengo fa
molt més mal que una pedrada;
jo ho puc dir, que n’he passada,
que s’estimat m’ha deixada
causa de la gent rallar.