P’es darrers dies fan bulla i jo no em ’via temut; madona, jo som vengut per sa taiada de xuia.
Darrers dies
Llubí
A Son Ramis n’hi ha una coïda de cap de brot i se passeja per tot en sa nit, damunt la una.
Jo així mateix te convid, cara de rosa encarnada, Magdalena agraciada. No t’havia convidada perque no m’ho havien dit.
De ses cases de Corbera sentien es devessei. Sa meva xicolatera fa es xicolate vermei.
