A les fosques i en repòs
me poses quan me festeges;
m’estimes p’es meu bon cos,
me trepitges i em poteges,
emperò sempre te gos.
El vi.
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li vui pagar es camí
es d’anar i es de venir,
de cada passa una dobla.
Alabat sia Déu!
va dir Na Pelada,
com va estar colgada
amb En Pelat seu.